Gremlins a la Geltrú

Els mogwais són unes criaturetes petitones, peludetes i simpàtiques que Hollywood va dur al cinema a la dècada dels 90, sent en Gizmo el més conegut. A Vilanova i la Geltrú, en haver-n’hi uns quants d’històrics i referents a tot Catalunya, l’Ajuntament va decidir protegir-los. I, per fer-ho, va crear un protocol i un Consell d’Ancians que vetlla pel compliment de la normativa: no exposar-los a la llum forta, no mullar-los i no donar-los menjar més enllà de mitjanit.

Tot anava bé fins que un oportunista se n’endugué un d’amagatotis i, amb perfídia, el crià per benefici propi dins del barri de la Geltrú.

Emparat en la falta de regulació, li va donar menjar passada la mitjanit, i aquell petit mogwai es transformà en un gremlin.

A veure, els mogwais, tant cuquis com són, acaben resultant una mica pedants; de manera que la societat vilanovina va acollir aquell gremlin amb devoció. El vinagreix vilanoví i la gràcia que feia aquell gremlin, en comparació amb els mogwais, van fer que se li obrissin les portes d’arreu.

A l'oportunista, els ulls li feien xiribites. Mentre els mogwais eren patrimoni del poble de Vilanova i la Geltrú, el gremlin era de la seva propietat, i ell sabia com fer-ne més. I, ja que el seu gremlin havia estat tan ben rebut, el va començar a mullar per poder-lo reproduir, incomplint així la segona norma dels mogwais.

I ara tenim la Geltrú plena de gremlins. I, com a tals, són caòtics, expansius i destructius.

El Consell d’Ancians, veient la magnitud de la tragèdia, va fer veure que allò no anava amb ells. I els qui van decidir que calia actuar van veure que ja era massa tard.

Els gremlins s’havien reproduït, havien ocupat tots els racons de la Geltrú i també de la resta de la ciutat. I, el que era pitjor, alguns ja havien començat a donar ordres sobre com s’havia de celebrar i participar.

El problema havia estat ser curts de mires i deixar que l'oportunista els fes criar més enllà del torrent de la Pastera.

I diuen que encara avui, per a la gent normal, és difícil diferenciar entre un gremlin i un mogwai. I, a causa d’una tolerància mal entesa, estem deixant que els primers acabin amb els segons.

I aviat no sabrem d’on venim, perquè els gremlins ho hauran monopolitzat tot.